El TERRA GOLLUT film festival ha celebrat la seva sessió de cloenda al Teatre Diagonal de Campdevànol, ahir dimarts 12 d’octubre. Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants ens espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema amb Valors que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables han sumat 1750 espectadors presencials i 9000 espectadors en línia a través del canal al Filmin.cat. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen arribarà a les vint-i-sis localitats.

Premi TERRA GOLLUT al millor llargmetratge

El jurat valora l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col.lectius invisibilitzats. Per això el jurat ha decidit que el primer premi fos compartit entre Encara hi ha algú al bosc - de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella-  i Non dago Mikel -d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas- per denunciar el drama encara invisibilitzat dels milers de dones que van ser víctimes de la violació com a arma de guerra al conflicte dels Balcans i totes les guerres, i l’assassinat sense justícia de Mikel Zabalza i l’impacte de la no reparació en les següents generacions. 

Menció especial del jurat de llargmetratges

La menció és per Descendents -de Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos Rodríguez- per fer visible la discriminació i les violències racials i de gènere que pateixen milers de catalans pels seu origen i un aspecte no normatiu.

Premi TERRA GOLLUT al millor curtmetratge

Al film iranià The whimper and the existence de Hossein Allahyari, perquè és com una sinfonia de la reconstrucció d'un poble després d’un terratrèmol.

Menció especial del jurat de curtmetratges

Al film de producció espanyola El botón d’Adolfo Peña, perquè  retrata una metgessa desobedient per respecte als drets humans, un metge represaliat i misteriós que la treu del seu aïllament depressiu: un encreuament quàntic ple de poesia.

Premi TERRA GOLLUT de la Concòrdia Hospital de Campdevànol

Al film de producció entre la República dominicana i Catalunya, 15 Horas de Judith Collell, perquè el film mostra amb extrem realisme la vida i el patiment quotidians d’una persona més del poble, amb els obstacles que cada dia han d’afrontar-se en tots els àmbits de la vida, cal destacar la crudesa en que la pel·lícula exposa la realitat.

Premi TERRA GOLLUT dels joves

Al film  El botón d’Adolfo Peña, perquè ens ha portat a un punt de conexió amb la protagonista, que ens transmet fe. Els valors com la fe son una cosa fonamental a les nostres vides, sense ella no existiría el progrès, el somiar, el tindre fites i esperança... I això ens ha fet recordar la fe que han tingut totes aquelles persones que ens han ajudat al llarg de les nostres vides i per descomptat com han cregut en nosaltres per haver arribat fins aquí i poder compartir aquest dia amb tots.

Premi TERRA GOLLUT al millor reportatge de fotoperiodisme

El jurat de fotografia del TERRA GOLLUT film festival ha triat com a millor reportatge al treball de Gemma miralda, The sacred and the real, per la seva senzillesa i la seva captures sense artificis que capten l'autenticitat dels moviments transhumants del Pirineu que estan en regressió per l'abandonament de la ramaderia

Fotografia: Gemma Miralda

Premi TERRA GOLLUT al millor reportatge Històries del Ripollès

El jurat de fotografia del TERRA GOLLUT film festival 2021 ha triat el reportatge Cuidar per sobre curar de Bernat Sedó com el millor reportatge de fotografia "Històries del Ripollès", perquè tot i que les poden ser fotografies captades a qualsevol hospital del país, en aquest cas també reflecteix el drama i la situació complicada que es va viure a la comarca del Ripollès. El jurat en destaca la seva aposta visual més arriscada i que capta la situació del servei sanitaris de la comarca durant la pandèmia.

Fotografia: Bernat Cedó

Premi TERRA GOLLUT del públic

Mitjançant una votació popular han quedat amb els mateixos vots dos films, AL film de producció catalana Des-Nudos de Txell i al film de producció turca, February (şubat) de Ibrahim Bican.

Fotograma: Des-Nudos / February

Premi TERRA GOLLUT a la trajectòria audiovisual i de la comunicació

Ariadna Gil i Giner. Actriu. (Barcelona, 23 de gener de 1969) és una actriu de cinema, televisió i teatre catalana. Va començar la seva carrera el 1986 amb la pel·lícula de Bigas Luna Lola. Ha participat en més de cinquanta llargmetratges com Amo tu cama rica  Belle Époque, amb la que va guanyar el Premi Goya a la millor actriu, Libertarias, El laberinto del fauno, Soldados de Salam

Premi TERRA GOLLUT a la trajectòria fotogràfica

Cristina Garcia Rodero, fotoperiodista. (14 d'octubre de 1949, Puertollano, Ciudad Real) és una fotoperiodista espanyola. Ha realitzat diversos treballs centrant-se en temes com l'antropologia i les festes tradicionals. Ha compatibilitzat la seva feina docent amb la creació fotogràfica i la col·laboració en diverses publicacions periòdiques espanyoles i estrangeres. Entre elles es troben: El Mundo, El País Semanal, La Vanguardia, Libération, Le Monde, Le Fígaro Magazine, Frankfurter Allgemeine Magazín, Il Corriere della Sera, Geo, Marie Claire, Foto Magazín, Photo Technik International, Aktuell Fotografie, Vogue, Photo, Life Magazine, Los Angeles Times, ... Ha estat la primera espanyola que ha entrat a treballar amb l'agència fotoperiodística Magnum.

A la sessió de clausura emesa per internet el dissabte 31 d'octubre de 2020 a les 19.15 h s'ha fet públic el següent palmarès:

MIRA LA CLAUSURA EN VÍDEO

Premi al millor llargmetratge

Cholitas, de Jaime Murciego i Pablo Iraburu

El jurat del TERRA GOLLUT film festival 2020 atorga per unanimitat el Premi al millor llargmetratge a Cholitas de Pablo Iraburu i Jaime Murciego per captar la profunda humanitat de les protagonistes i fer-nos partíceps del seu apoderament amb una mirada cinematogràfica tendra, propera i dinàmica.

Menció especial jurat llargmetratges

Des-Extinción, d’Alfonso Par

El Jurat de llargmetratges del TERRA GOLLUT film festival 2020, atorga la Menció especial a "Des-Extinción" d' Alfonso Par, per haver construït una road-movie de proposta científica ecològica, més que de divulgació, amb un llenguatge senzill, visualment captivador i conceptualment encoratjador.

Premi al millor curtmetratge

Reflejo, de Juan Carlos Mostaza

Havent analitzat la producció tècnica, el missatge que transmet, i la pertinència de la problemàtica que afecta, sobretot, a adolescents i adults joves, el jurat de curtmetratges del ha decidit atorgar el Premi a millor curtmetratge a Reflejo. Aquest curtmetratge mostra, de manera clara i perfectament dramatitzada en una animació, al drama familiar, el sofriment personal, la reconciliació i el perdó. Un digne exemple de com la societat ha d'aprendre a ser tolerant davant les diferències.

Premi de la concòrdia

Carne, de Camila Kater

El jurat atorga el Premi de la concòrdia al curtmetratge Carne com la màxima expressió artística que mostra, sense ser obscena, la cruesa de la imatge femenina com "dona-objecte", sobretot en el sexual, convertint-la en un bé d'un sol ús. Un curtmetratge que busca la reivindicació de la dona com a iguals en dret i oportunitats en la societat. Una producció impecable, i de fort contingut social.

Premi dels joves

Ama, de Julia de la Paz

El jurat de joves hem escollit aquest curtmetratge com el millor perquè sabem que hi ha moltes mares que pateixen aquesta situació, y és una realitat més pròxima. I com a darrer aspecte volem destacar que és important tenir una estabilitat per poder tenir un fill. També ens ha agradat el missatge que ha volgut transmetre de fer feliç a la seva filla per molt que la mare visqui una mala situació.

Menció especial jurat dels joves

Chernobyl 1986, de Toni Comas

El jurat de joves hem decidit atorgar una menció especial a aquest curtmetratge perquè els plans eren molt bons i també perquè ens ha fet riure. Per altra banda, el missatge que ha transmès ens ha fet pensar en la pandèmia de la Covid19, ja que tenim en les nostres mans el canvi, hem de prendre la iniciativa i no deixar-nos enganyar pels missatges que intenten transmetre els mitjans de comunicació.

Premi al millor reportatge de fotoperiodisme

Pandemic, de Marc Sanyé

El jurat de fotografia ha decidit atorgar el Premi al millor reportatge de fotografia a Pandèmic, de Marc Sanyé per la vigència d' un tema que afecta a tota la societat tractat amb empatia i profunditat i amb uns bons criteris de selecció de àmbits i de dispersió geogràfica: hospital comarcal de Campdevànol, residencia d' avis a Vic i les imatges de la saturació del espai pels morts a Collserola.

Menció especial del jurat de fotografia

Nombrar la herida, de Paula Roque

El jurat de fotografia ha decidit donar una menció especial al treball de Paula Roque sobre les agressions sexuals a dones per la estratègia narrativa que ha construït i els recursos de retòrica visual que ha desenvolupat per abordar una lacra social que encara no té suficient visibilitat.

Premi de públic

Sense sostre, de Pep Garrido i Xesc Cabot

La votació popular a través de l’enllaç votpublic.terragollut.com ha atorgat aquest guardó.

Premi a la trajectòria fotogràfica a Pepe Baeza, editor de premsa especialitzat en fotografia.

Pepe Baeza (Valencia, 1955) ha sigut Fotògraf a El Periódico de Catalunya i a El Noticiero Universal (1978-1990), Editor gràfic a El Periódico de Catalunya i Redactor en cap de fotografia i edició gràfica a La Vanguardia (1990-2015). És Llicenciat en Periodisme i Doctor en Ciències de la Informació per la UAB. Profesor de Fotografia, Fotoperiodisme i Gèneres fotogràfics a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, (1989-2010) i de Reporterisme fotogràfic a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (2011-2013). Autor del llibre "Por una función crítica de la fotografía de prensa". Gustavo Gili, Barcelona 2001 i 2003 (2a. edició). Actualment, és coordinador de la secció "Imágenes" de Le Monde Diplomatique en español.

Premi a la trajectòria audiovisual a Teresa Font, muntadora de cinema

Teresa Font Guiteras, va néixer a Gallifa, Vallès Occidental. És una muntadora catalana amb una de les trajectòries més reconegudes de l’Estat. Ha treballat més de 80 films com Dolor y Gloria, Días Contados, Juana La Loca, Libertarias, Luna caliente, El Lute camina o revienta, Amantes, Fanny Pelopaja, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Bwana,  Asesinato en el comité central, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.

Ha treballat amb nombrosos directors com Vicente Aranda, Pedro Almodóvar, Imanol Uribe, Joaquim Jordà, Álex de la Iglesia, entre d’altres.

Guardonada amb el Premi Goya al millor muntatge un parell de vegades, per Días Contados i recentment per Dolor y Gloria.

Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.

De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure. La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme.