• Dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio

• El curt ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz guanya en la seva categoria i el premi del públic se l’emporta ‘Les veus del Ges’ fet per alumnes de Batxillerat de l’Institut Cirviànum de Torelló

15/10/2023.- El TRANSHUMANT Festival es va cloure aquest diumenge amb l’entrega de premis al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El film guanyador d’aquesta edició ha estat ‘No callarem. Un film per a la llibertat’, dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan, que explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio, blanc de la persecució judicial de l’Estat espanyol per les lletres de les seves cançons. També hi va haver una menció especial del jurat de llargmetratges al film ‘Explotant l'edèn, Île-à-vache’ dirigit per Raquel Gómez Rosado. L’acte de clausura va comptar amb l’actuació del cantautor Cesk Freixas i una intervenció del raper Valtònyc des de Brussel·les, on viu des que s’hi va exiliar.

El Premi TRANSHUMANT al millor curtmetratge va ser pel film ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz, i que posa en evidència la invisibilització del treball domèstic. El jurat va fer una menció especial al curtmetratge ‘Insumisas’ amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden, sobre la lluita de cinc dones sahrauís. El Premi TRANSHUMANT a la Concòrdia Hospital de Campdevànol, amb un jurat format per persones de realitats religioses, identitats culturals i ètniques diferents, va ser per ‘El teatre de la vida’ amb la direcció de Marc Juan.

Finalment, en la categoria audiovisual, ‘Veus del Ges’ es va emportar el Premi TRANSHUMANT del Públic, per votació popular. Es tracta d’un documental històric realitzat per alumnes de l’Institut Cirviànum. I el Premi TRANSHUMANT dels Joves va ser per al film ‘La vida entre dos noches’ dirigit per Antonio Cuesta. Val a dir que aquest darrer premi l’atorga un jurat format per joves migrats tutelats, que també van protagonitzar una taula rodona per explicar la seva experiència amb joves de les escoles del Ripollès.

En l’apartat fotografia, Antonio Aragón es va endur el Premi TRANSHUMANT al millor reportatge de fotoperiodisme pel treball ‘Bailando con lobos’. Per acabar, fer esment que per primera vegada es va fer un Ral·li fotogràfic amb diferents categories on els guanyadors van ser Pere Mir, Bea Torres, Sergi Sanz, Laura Soler i Albert Basagaña.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema TRANSHUMANT i festival TRANSHUMANT que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 2.776 espectadors presencials. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen haurà arribat a una quarantena de localitats amb un total de 83 sessions, convertint aquesta edició amb la més territorial.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 22 de setembre, l’actriu catalana Carme Elias va rebre el Premi TRANSHUMANT a la Trajectòria Audiovisual i de la Comunicació, mentre que la fotoperiodista Anna Turbau va obtenir el Premi TRANSHUMANT a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).

 

----------------------------------------------------------------------

 

PALMARÈS TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

Premis audiovisuals:

• Premi Transhumant al millor llargmetratge a la pel·lícula No callarem, un film per la llibertat, film amb la direcció de: Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan.

Per la seva denúncia a la manca de llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol. Frustrar l’expressió dels més joves, intentar anul.lar el seu esperit crític i especialment la creativitat sí aquesta va dirigida a la denuncia social i política. Els trobadors d’avui empresonats, a l’exili i amb por. I finalment per l’enfocament inclusiu dels protagonistes, de les entrevistadores, de tot l’equip tècnic… Per tot això i més donem el primer premi a No callarem, un film per la llibertat.

• Premi Transhumant  al millor curtmetratge al film 'Si me querei, irse' amb la direcció de Sofía Muñoz.

Per l'excel·lent producció, i el gran esforç en posar en evidència la invisibilització del treball domèstic, cosa que manté el cicle de l'assignació dels rols de gènere imposades socialment i històricament, el Jurat de la Concòrdia atorga el Premi al Millor Curt a "Si me querei, irse"

 

• Menció especial del jurat de curtmetratges al film Insumisas amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden. 

Perquè mostra l'empoderament i el lideratge de les dones sahrauís en la lluita per millorar la complicada situació política i social del Sàhara Occidental. Mostrant accions i estratègies, i documentant això amb entrevistes a cinc activistes importants en aquesta lluita.

• Premi Transhumant a la concòrdia Hospital de Campdevànol al film El teatre de la vida amb la direcció de Marc Juan.

Una producció que ens demostra la nostra capacitat d'afrontar els nostres temors, pors i les circumstàncies i experiències amb què ens enfrontem, i saber compartir-les comprenent alhora les dels altres, mostrant-nos que podem ser capaços d'unir-nos en una estratègia amb objectius col·lectius.

• Premi Transhumant del públic, atorgat per votació popular al film Veus del Ges

Film realitzat en el marc de Cinema en curs amb una direcció col·lectiva de: Maria Caniego, Jana Casas, Arià Castany, Aina Lira, Pau Miravete, Duna Montero, Sara Platero, Joan Riera, Mercè Rodríguez, Karen Rodríguez, Angela Ruiz, Guim Serra, Queralt Solà i Pere Soro acompanyats per les mestres Sònia Cho i Marina Mascarella i el cineasta Jordi Morató.

• Premi Transhumant dels joves al film  La vida entre dos noches amb la direcció d'Antonio Cuesta

Perquè d’allà d’on venim tenir cura dels altres és la base de la nostra societat i de la vostra també. Valors com la empatia, cuidar dels altres i ajudar. Com a immigrants hem connectat amb el dolor del pare i del fill perquè ho coneixem bé, i també coneixem bé la llibertat individual quan hi ha una xarxa de suport.

Premis fotogràfics:

• Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme al treball Bailando con lobos del fotògraf Antonio Aragón Renuncio

El jurat ha decidit premiar el projecte “Bailando con lobos”, d’Antonio Aragón Renuncio, per retratar amb valentia la realitat angoixant dels ramaders, fent un ús impactant i cru del blanc i negre, que impregna la forma i el contingut del projecte. Per oferir el testimoni directe d’un tema polèmic que sovint es jutja des de la desconeixença.

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor sèrie al fotògraf Pere Mir

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema A, Balneari de Montagut per a la fotògrafa Bea Torres

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per al fotògraf Sergi Sanz

• Menció especial del jurat del Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per la fotògrafa Laura Soler

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant. Millor fotografia Tema C, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per al fotògraf Albert Bassagaña.

Premis honorífics:

 

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA. Anna Turbau

 

Anna Turbau / Fotografia RTVE

Anna Turbau (Barcelona, 1949). Fotògrafa amb una obra marcada per la seva sensibilitat social i el seu caràcter de denúncia. Ha retratat la Transició amb imatges que han donat llum en un període històric en què dominaven les ombres.

Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana i després a l'Escola Elisava, on es va interessar per la fotografia. Després de fotografiar el Barri Xinès de Barcelona del 1975, en unes imatges que mostren la pobresa i marginació que el franquisme volia amagar, va decidir aparcar el disseny i centrar-se en la fotografia. El 1976 va anar a Galícia a viure, on va documentar les lluites socials. Les seves imatges van mostrar la realitat dels pobles petits i oblidats en el temps, la seva arquitectura, la seva gent i el paper de les dones a la societat rural. Ha treballat per revistes com Interviú, Primera Plana i Actual.

També ha fet diverses exposicions com Galicia 1975-1979. A intimidade da imaxe. També va fer l'exposició ''Documentalismo fotográfico en los 70'' el 2014 al Jardí Botànic de Madrid, juntament amb Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Koldo Chamorro i Ramón Zabalza. 

Ha publicat el llibre ''Anna Turbau. Galicia, 1975-1979'', editat pel Consello da Cultura Galega, que acompanya l'exposició del mateix nom amb una selecció dels 10.000 negatius d'aquesta època.

 

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL. Carme Elias

CARME ELIAS. Fotografia:  MARTÍ PUJOL / ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Carme Elias i Boada (Barcelona, 14 de gener de 1951) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Es va formar com actriu a l'Institut del Teatre de Barcelona i a Nova York a l'Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema. Amb una àmplia trajectòria teatral iniciada l’any 1974 a Madrid i Barcelona, on ha interpretat els papers de les obres més clàssiques de la dramatúrgia internacional com Terra Baixa, La dama enamorada, La Señorita Júlia, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,  La gata sobre el tejado de zinc, el ventall de Lady Wildemere, La Gaviota, Edipo Rey o Calígula, i també musicals com la primera òpera rock en català, La granja animal.

En cinema debuta l’any 1978 amb la pel·lícula L'orgia, i segueix amb films com Stico, Victòria! La gran aventura d'un poble, El pont de Varsòvia, El rey pasmado, La flor de mi secreto, Los aires difíciles i Camino, per la qual va obtenir el Premi Goya a la millor actriu. També ha treballat com a actriu doblant actrius com Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Demi Moore.

Per a televisió a realitzat grans treballs que l’han fet molt popular com els dramàtics d’Estudio 1, la sèrie Anillos de oro, Turno de oficio, com a presentadora al programa Y, sin embargo, te quiero, tots els a RTVE, i a TV3 també amb sèries com Arnau, Dones d'aigua,  Majoria absoluta, La Riera i Cites.

El 2019, l'Acadèmia del Cinema Català la nomenà membre d'honor i el 2021 va rebre el Premi Gaudí d'Honor.

 

 

----------------------------------------------------------------------

 

JURAT DEL TERRA GOLLUT FILM FESTIVAL 2022

El jurat del festival Transhumant ha estat conformat de la següent manera,

 

JURAT LLARGMETRATGES

Carme Sunyé, presidenta de FundiPau. Fundació per la Pau que promou la Cultura de la Pau i Noviolència, Nèlida D. Ruiz de los Paños. Editora, assagista i directora de cinema i Berta Colàs. Fotògrafa, cineasta i poeta.

JURAT DE LA CONCÒRDIA I DE CURTS

Atorgat pel jurat d’aquest premi està format per persones  de realitats religioses, identitàries culturals i ètniques diferents: Aníbal Riverol, pintor d’origen venençolà, Harold Cuéllar, enginyer d’origen bolivià, Genís Zaragoza, jove aficionat al cinema, Santi Lorenzo, tècnic social a la Creu Roja i Pol Martínez, jove inclassificable

JURAT DE FOTOGRAFIA

Joan Porredon. Fotògraf i operador de càmera, Ingrid Ferrer, fotògrafa i Anna Turbau, fotoperiodista.

JURAT JOVE

Format per joves tutelats i migrats sols, els seus nom són: Mohamed Camara, Amadou Bailo, Abdourrahamane Diallo, Mohamed Yassin, Ibrahima Ndao, Nfally Sanneh, Mamadou Boye, Fally Saine, Érika Rosa Grosche, Yasmin El Kaddouri, Wassim Fellah i Musa Sowe.